La gastronomia conquense és casolana, saborosa, imaginativa, econòmica i plena de productes naturals que es remunta a plats creats per pastors i agricultors per poder enfrontar-se a una dura jornada de treball. Sense oblidar-se de l'herència rebuda dels frares i àrabs de la qual destaquen les seves postres i dolces. En l'actualitat s'ha aconseguit una combinació perfecta entre tradició i modernitat que podràs gaudir en els molts restaurants que es troben en aquesta comarca.
Tota aquesta gastronomia aquesta construïda sobre els productes que ofereix aquesta rica terra, com els seus vins, mel, safrà, xampinyó, bolets, ametlles, romaní, farigola, oli d'oliva, vinagre i sense oblidar el famós “pa d'Almodóvar”.
Un paté gruixut, propietari i que vària d'uns llocs a uns altres, segons la proporció en què s'utilitzin els seus components. La barreja de tres aus (perdiu, guatlla, gallina) i tres carns (llebre, conill, porc la base del qual és el fetge de porc cuit i espessit amb pa, amanit amb espècies pròpies de la zona donen (farigola i romaní), donen com resultat un plat delicat i saborós.
Un paté, en aquest cas format per una deliciosa barreja de patates, bacallà, pa rallat i ous cuits, amb una mica d'all i oli d'oliva, batut de manera que no hi hagi cap tros sòlid.
És un aperitiu. Es prepara formant una madeixa amb els budells més tendres del be, entorn de dos ramilles de sarment i acompanyat de llima i all.
És un licor d'origen àrab que tradicionalment es prenia només en Setmana Santa. S'elabora sobre la base de crema de cafè, conyac i anís amb virtuts digestives si es pren en dosis moderades.
Se solia fer en les noces, ampliant-se la seva degustació a romiatges i sobretot a la festivitat del primer diumenge de setembre. Es trosseja el be i es fregeix. A part es fregeixen uns alls sense pelar, es treuen i es pelen. En el mateix oli s'afegeix tomàquet i quan està una mica fregit es posa farina fins que espessa i es fa una espècie de truita. La carn de be es posa a coure amb aigua; els alls fregits anteriorment, una mica de safrà, va venir blanc i julivert; la truita es posa damunt. Es deixa tot coure fins que estigui el be i la salsa sigui espessa.
El rei de la rebosteria *conquense, d'inequívoc origen àrab. És una pasta de mel i ametlles, amb pa ratllat, tallada en rodó i coberta per dues hòsties per adquirir forma de coca.
A l'origen, el plat possiblement fos cuinat pels camperols de La Manxa a l'aire lliure amb els productes d'una horta que estaven més accessibles. L'autèntic només porta pebrots verds i vermells, tomàquets i una mica de carbassó però les verdures emprades solen variar enormement depenent de la zona, de la temporada i dels gustos locals, etc.
Se serveixen en les monteríes de caça com a desdejuni i són el menjar típic dels pastors que, originàriament, aprofitaven les restes de pa dur per fer-les. Encara que es creu que realment provenen del cuscús magrebí, solament que als territoris cristians utilitzaven el pa i afegien torreznos per diferenciar-les.
En origen era menjar de pastors i gent del camp, consumida sobretot en els freds dies d'hivern. Aquest plat es consumeix popularment en un rotlle al voltant del "perol" o paella que s'ha utilitzat per a l'elaboració, amb una cullera o amb un simple tros de pa. Consisteix en una espècie de papilla, composta per farina torrada i després cuita amb aigua, que s'elabora amb farina de almortes (també cridada de "titos" o "guijas" i chícharos), panceta de porc, alls, *pimentón, oli i sal.
Constitueix una de tantes altres receptes d'aprofitament, on es recorre, principalment, als productes que ofereix la terra en aquest moment, la tardor. Com a curiositat, comentarem que, aquells pastors, cuinaven la coca de pa en les brases. En aquesta coca, servien els gaspatxos i utilitzaven per menjar-los, part de la coca, que feia les vegades de pa i cullera.
La torrija, és un dolç típic de les celebracions de Quaresma i Setmana Santa a Conca. Consisteix en una llesca de pa (habitualment de diversos dies) que és xopada en llet o vi i, després de ser arrebossada en ou, és fregida en una paella amb oli; finalment, es aromatitza, a gust, amb diversos ingredients: canyella o algun licor, i s'endolceix amb mel, almívar o sucre, És un aliment d'origen humil que satura aviat al comensal i li manté alleujat de la necessitat de provar algun altre plat de carn.